Col·lecció permanent del Museu Episcopal de Vic

El Museu Episcopal de Vic acull una magnífica col·lecció d’obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, juntament amb unes destacades col·leccions d'arqueologia, orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Un fons de valor excepcional integrat per més de 29.000 peces.

TOUR VIRTUAL 360º

HORARIS

De dimarts a divendres de 10 a 19 h (d'abril a setembre) 
De dimarts a divendres de 10 a 13 h i de 15 a 18 h (d’octubre a març)
Dissabtes de 10 a 19 h
Diumenges i festius de 10 a 14 h

El Museu romandrà tancat els dilluns; els dies 1 i 6 de gener; el dilluns de Pasqua i els dies 25 i 26 de desembre.
Venda d’entrades fins a mitja hora abans de tancar.

VISITES GUIADES DURANT EL JULIOL I AGOST

VISIÓ ROMÀNICA
Una visita guiada exclusiva per descobrir la col·lecció d’art medieval del museu i pujar al campanar romànic més alt de Catalunya per contemplar la ciutat de Vic. 
1 d'agost // 10:30h // 8,5€ // Menors de 10 anys gratuït // Reserva prèvia

VICUS. UNA CIUTAT EN JOC!
Un joc de gamificació perquè passeu les tardes d’estiu descobrint l’època medieval a través de proves, reptes, premis i recompenses. Animeu-vos a participar en grup! 
Dijous de juliol i agost // 17h / 5 €

JOCS I DRACS AL MUSEU PER A TOTA LA FAMÍLIA
Rufus, l’amic drac del museu, ens guiarà per un viatge a la recerca d’altres dracs. Observant, escoltant, jugant i passejant descobrirem alguns dels contes que ens expliquen les obres d’art. Un recorregut ple de sorpreses per a tota la família.
DIJOUS I DIUMENGE DE DE JULIOL I AGOST A LES 10:30H // PREU: 4€ PER PARTICIPANT // FAMÍLIES AMB INFANTS DE 3 A 10 ANYS // S’ACONSELLA RESERVA

RECORREGUT MEDIEVAL
Un recorregut fascinant per l’art medieval visitant les magnífiques col·leccions d’obres mestres de pintura i escultura del romànic i el gòtic català. 
DIMECRES, DIVENDRES, DISSABTES I DIUMENGES DE JULIOL I AGOST A LES 12H

Exposició "Hope Glory of God Church"

Fotografies en blanc i negre del fotògraf Arnau Sidera Barral

Fins a  finals del mes de gener estarà exposada a la sala d’adults de la Biblioteca Joan Triadú l’exposició fotogràfica “Hope Glory of God Church” del fotògraf de Sant Quirze de Besora Arnau Sidera Barral (1985 -  )

“Hope Glory of God Church” és un treball que neix com un projecte de màster de fotografia avançada que l’autor de l’exposició, Arnau Sidera, va cursar durant l’any 2018. La recopilació fotogràfica és el retrat d’una comunitat, un recorregut per l’església evangelista Hope Glory of God Church de Vic, integrada en la seva totalitat per persones procedents de Ghana que viuen a la comarca d’Osona.

Una exposició que mostra com es viu la celebració religiosa en aquesta església evangelista. No es tracta simplement d’una missa, és una forma diferent de viure la religió en què la pregària conviu amb la música i el ball.

L’autor va tenir la gran oportunitat d’acompanyar-los en la celebració durant tres dies i va poder fotografiar els assistents en diversos moments dels actes.

Podeu trobar les fotografies situades entre les columnes de les arcades de la sala d’adults fins al 30 de gener.

HORARIS:
Matins de dimarts a dissabte:  de 10 a 14h
Tardes de dilluns a divendres: de 15 a 20h

Monogràfics Curs 2020-2021

La Farinera. Centre d'Arts Visuals de Vic
Cursos de gener a juliol

Us presentem les propostes dels cursos monogràfics que hem preparat per aquest curs. Són tallers de curta durada i especialitzats, 100% en format presencial i adoptant les mesures sanitàries decretades per Salut en cada moment.

Podeu fer la matrícula online o presencialment a La Farinera_CAVV. En el cas que les mesures sanitàries no en permetin la realització, s’aplaçarà el curs a noves dades.

Relació de cursos:
Fotografia de retrat
Dimecres 13,20 i 27 de gener de 2021

Model al Natural
Dimarts 12,19 i 26 de gener de 2021

Taller de Còmic per a joves
Dissabte 30 de gener de 2021

Modelatge amb fang
Dimarts 2, 9, 16 i 23 de febrer de 2021

Introducció al vídeo mapping
Dijous 4, 11, 18 i 25 de febrer de 2021

Il·lustració digital
Dimecres 3,10, 17 i 24 de març de 2021

Vídeo digital
Divendres 5,12,19 i 26 de març de 2021

Taller de processos fotogràfics històrics
Dissabte 13 de març de 2021

Introducció a la il·lustració
Dimecres 7, 14, 21 i 28 d’abril de 2021

Disseny de presentacions
Divendres 9,16,23 d’abril i 7 de maig de 2021

Aquarel·la. La figura humana
Dimecres 5, 12, 19 i 26 de maig de 2021

Fotografia de natura
Divendres 7, 14 i 28 de maig i 4 de juny de 2021

El tresor de la família (taller familiar)
Dissabte 15 de maig de 2021

Modelatge 3D i Realitat Augmentada
Dijous 3, 10, 17 de juny i 1 de juliol de 2021

Serigrafia sense emulsió fotosensible
Divendres 4, 11, 18 de juny i 2 de juliol de 2021

Abstraccions escrites

Exposició de Jordi Marcet i Rosa Vila-Abadal
21.01 - 06.03.2021
Obertura de l'exposició, dijous 21 de gener a les 19 h

Aquesta nova exposició de Jordi Marcet (1949) i Rosa Vila-Abadal (1950) constitueix una mostra excel·lent de la seva trajectòria, marcada per la sobrietat i l’elegància, i enfocada a l’experimentació i a la rigorositat d’un treball meticulós.
 

Els materials utilitzats són el gres i la porcellana, amb similars variacions de color i textura. Les obres tridimensionals s’estructuren a partir d’una geometria subjacent que es desplega acuradament amb un ritme creixent, de manera que es confereix a la composició tant un dinamisme mesurat com la seva energia expressiva. En les peces murals la superposició d’elements tipogràfics conforma una superfície irregular i dinàmica, amb multiplicitat de plànols i una complexitat marcada per un aparent desordre, on l’entropia i el caos mostren la seva capacitat per crear canviants estructures formals. L’aparent disposició atzarosa de les lletres no amaga un profund esforç d’ordre ni la recerca d’una harmonia, conceptes que, d’alguna manera, guien aquestes peces. És remarcable que, tant en les obres tridimensionals com en les murals, l’estilització troba el seu contrapès en l’acumulació rítmica d’elements - les lletres- que, mitjançant transferència calcogràfica, esdevenen unes notes mesurades de color o de negre, tot ressaltant sobre el blanc.

La presència de les lletres és continguda, i les hem de veure no com elements aïllats, sinó com elements integrats en una estructura alfabètica de caràcter tipogràfic. Quan les lletres es combinen formant paraules o fins i tot frases, ens trobem amb una intencionada absència de sentit, ja sigui per què ens remeten al teclat tradicional, com és el cas de «qwerty», o a l’enumeració ordenada de lletres com en «uiopasd», ja sigui per la descontextualització i pel seu caràcter de discurs fraccionat, com en «nostra democràcia és molt jo» o «d’un auditori format per». Així podríem dir que ens trobem davant d’un discurs que es mou en els límits de la significació lingüística que -en paraules de H. Lefebvre en referència al silenci- «està dintre del llenguatge i al mateix temps en les seves fronteres»*.

Miquel Bardagil
Crític d’art
 

* H. Lefebvre, citat per STEINER, G.; Lenguaje y silencio, Barcelona, 1994, p. 84.
 

Jordi Marcet i Rosa Vila-Abadal. Estudis a l’escola Massana i a l’Escola de Disseny Eina, Barcelona. Membres de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica. Mestres artesans Ceramistes, atorgat per la Generalitat de Catalunya, en reconeixement al treball en aquesta especialitat. Exposicions individuals a Catalunya, Espanya, Holanda i Brasil i col·lectives a Catalunya, Espanya, França, Taiwan, Alemanya, Bèlgica, Andorra, Japó, Holanda, Anglaterra, Àustria, Corea, Veneçuela i Suècia.

Museus i col·leccions públiques: Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias “González Martí, València; Musée National Adrien Dubouché, Cité de la céramique-Sèvres & Limoges, França; Grassi Museum de Leipzin, Alemanya; Nakatomi Museum of Contemporary Fine Craft, Japan; Yingge Ceramics Museum. New Taipei City, Taiwan, Museu del Disseny de Barcelona, Museu del Càntir d’Argentona, Barcelona; Terracotta Museu, La Bisbal d’Empordà, Girona; Museu de Ceràmica de Manises, València; Museu Etnogràfic de Ripoll, Girona; Museu del Centro de Artesania de Espanya i Amèrica, La Orotava, Tenerife; Museu Municipal de Ceràmica de Avilés, Astúries; Col·lecció Taller Escuela Ceràmica de Muel, Saragossa; Col·lecció Testimoni de La Caixa, Col·lecció Fundació Caixa Vinaròs, Castelló de La Plana; Handelsbankens Konstförening, Stockholm, Suècia; i Col·lecció d’Art, Ajuntament del Vendrell.

Relats Fotogràfics 6

Exposició de Marc Sanyé i Ramon Erra
21.01 - 06.03.2021
Obertura de l'exposició, dijous 21 de gene a les 19 hores

Pica martell, qui té la bona santa anell?

En una frontera de textures, mans termenegen amb altres mans. Juguen a passar l’anell sense passar-lo de veritat (és el joc). L’anell podria ser un botó, un botonet petit, xic, minúscul, microscòpic...
Se les tenen i no se les tenen.
Per l’intercanviador improvisat hi circula el corrent, la por, la companyia, les ganes de batallar, el pas veloç dels anys.
Dues textures topen. Una banda envaeix l’altra, que ho vol. Podria ser el lloc on s’amaga el daixò esperant enxampar les mans desprevingudes. Perquè el mal sempre es val del bé, el malparidàs.
Una càmera fa clic en el moment que la conjuntura gosa desafiar.
En la topada de textures, s’enfronten:
Polipropilè, polietilè, làtex i cautxú versus llana, troca, filadora, ovella, cotó, fil, màquina de cosir Singer.
Pica martell, qui té la bona santa anell?
Però és una topada benigna. I uns colors ajuden els altres. Així, el blanc angelical, el blau protector i el gris esterilitzant, demanen un cop de mà als colors rojos i terrosos, teula, pissarra, negre i beix, el groc i el safrà; els colors de les herbes que curen. No cal dir que a l’inrevés també. És un intercanvi i es noten les ganes de tocar.
Quedem enteses!

Ramon Erra
 

Marc Sanyé (Vic, 1977). Cursa Fotoperiodisme i Assaig fotogràfic en zones conflictives a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. Cursos i tallers com Photon a València i Periodisme humà a Madrid se sumen a la seva docència. Publica El pes de la pobresa, sobre les dones portadores a la tanca de Melilla. Des de l'any 2015 documenta les migracions a diferents fronteres d'Europa, treball publicat a mitjans com El País, el diari Ara, o AP (Associated Press). Des de l'any 2008 publica al diari El 9 Nou. L’any 2020 documenta la pandèmia de la Covid-19 per a El 9 Nou i Eldiario.es.

Ramon Erra (Vic/Santa Eulàlia de Puig-oriol, 1966). És llicenciat en ciències polítiques. Fa col·laboracions periodístiques esporàdiques. És professor de Novel.la de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Autor del llibre de viatges A Bòsnia ens trobarem, dels de contes La flor blanca de l’estramoni  i Pólvora del quatre de juliol i de la novel.la juvenil Operació Gàbies Buides.  Amb la novel.la Desfent el nus del mocador (2008) va obtenir el premi QWERTY a l’autor revelació en català, va ser finalista del premi Crexells i premi Salambó. El 2010 va publicar Escolta, Volòdia! i va formar part de l’antologia Veus de la nova narrativa catalana. L’any 2011 va ser premi Mercè Rodoreda amb el recull de narracions La vida per rail, traduït a l’eslovè. El 2014, va ser premi Vayreda amb Far West Gitano, traduit al francès. Algun dels seus contes ha estat publicat en castellà i portuguès. El 2019 va publicar la novel.la La veritable història d’una mentida. Actualment viu entre el Lluçanès i Canet de Mar.

Trilogia de la realitat oculta

21.01 - 30.04.21
Exposició d'Isaki Lacuesta

Isaki Lacuesta (Girona, 1975) és director de cinema, guionista i creador pluridisciplinari. La seva producció engloba el documental, el cinema de ficció, les videoinstal·lacions i els espectacles plurisdisciplinaris. Al llarg de la seva trajectòria ha creat nou pel·lícules que alternen i combinen ficció, documental, testimonis personals i imatges científiques. És però en les pràctiques d’arts visuals contemporànies on Isaki Lacuesta troba la manera d’investigar altres formes d’expressió i de narració, d’expandir i d’alliberar la seva capacitat creativa. Les obres que ha realitzat en aquest camp busquen una dimensió més oberta, abstracta o conceptual, segons els casos, i en d’altres d’investigació visual i temàtica. En general, podem dir també que són obres que busquen un públic, ja sigui generant respostes emocionals o físiques, així com interpel·lant l’espectador a partir d’un suggeriment visual que revela subtilment una realitat crua i punyent. Al llarg dels anys, a banda de la seves obres estrictament cinematogràfiques, Isaki Lacuesta ha realitzat 16 obres d’arts visuals que s’han vist en exposicions en espais i museus d’art contemporani. En aquestes obres, igual que al cinema, també es destil·la, pantalla a pantalla, la seva mirada atenta al detall poètic, a l’instant màgic i a la casualitat única, així com persisteix el repunteig irònic i l’esperit crític davant la realitat.

Per a l’exposició d’Isaki Lacuesta a ACVIC s’han escollit tres obres, L’acusat (un cas del sud) i Jo soc allò prohibit i, en posició el documental El rito, un curt del 2010 que funciona molt bé com a videoprojecció i que Isaki Lacuesta va dedicar al pintor Miquel Barceló. Es tracta d’un documental musicat que recull el treball rutinari d’un escorxador de Salt (Girona). Les imatges mostren una seqüència d’ambient molt industrial, on es veu tot el procés de matança lenta de l’animal fins al seu esquarterament, i com els treballadors executen i manipulen rutinàriament la seva feina, amb els gestos precisos i la mecànica que són propis de la cadena de transformació d’una vedella en un munt de bistecs.

La ferida

Exposició "La Ferida" de l'artista Mireia Tysoe
A cura d'Anna Palomo
L'exposició es podrà visitar del 22 de gener al 28 de febrer

Les pintures que configuren l'exposició La Ferida, de Mireia Tysoe, parlen de la comunicació entre el nostre món interior i el món exterior, el límit, i com la consciència d'aquesta connexió intensifica un sentit del "jo" necessari per viure plenament. Connectar amb el que hi ha a l'interior de cadascun de nosaltres és transformador i ens permet enfrontar-nos a les nostres pròpies ombres per, d'aquesta manera, entendre'ns millor i crear vincles més forts amb el món que ens envolta.

La Mireia Tysoe és una artísta britànica-catalana. Va néixer i créixer a Anglaterra, on va estudiar disseny al Goldsmiths College de la Universitat de Londres, abans de traslladar-se a viure a Barcelona el 2005. L'any 2011, va fer un màster de tres anys en artteràpia al Metàfora Centre d'Estudis d'Artteràpia, afiliat a la Universitat de Barcelona. Això, més el fet de ser mare de dos nens petits, li va servir d'inspiració per a la seva obra artística.
Ha fet tallers a Metàfora sobre el seu procés artístic. La seva obra es basa en el concepte dels móns interiors i en la seva formació en artteràpia.

Bacurau

Bacurau // Juliano Dornelles, Kleber MendoçaFilho, Brasil-França, 2019

Ens situem en un futur proper i distòpic. El poble de Bacurau plora per la mort de la seva matriarca Carmelita als 94 anys. Fins allà hi arriba la Teresa (Barbara Colen) qui es retrobarà amb antics familiars i que haurà de defensar el poble quan aquest estigui a punt de desaparèixer (literalment) del mapa. 

La proposta de Bacurau és la d'un còctel de gèneres fet amb tota mena de referències, estils i mirades: un spaghetti western brasiler, futurista i al·lucinogen ple de comèdia, drama, explosions de violència i un regust de sèrie B digna de John Carpenter. També dosis d'acció i un poble que ni el d'Amanece que no es poco... Afegim-hi drons, Udio Kier, folklore i música electrònica. Sacsegem-ho tot (però sense barrejar-ho) i obtindrem una pel·lícula única, excessiva i extravagant però també humanista i càlida. Una cita imprescindible que ja s'ha convertit en un film de culte al Brasil. 

Juliano Dornelles, Kleber Mendonça Filho 

Tots dos van néixer al poble de Recife. Mendonça Filho va estudiar periodisme, va exercir de crític i, després de rodar una dotzena de curts ha dirigit els llargs de ficció Sonidos de barrio (2012) i Doña Clara (2016). Juliano Dornelles ha treballat en tasques de disseny de producció i direcció d'art. Ha dirigit diversos curts i ha debutat en el llargmetratge codirigint aquesta Bacurau.

Guió: Kleber Mendonça Filho, Juliano Dornelles.
Música: Mateus Alvesi Tomaz Alves Souza
Muntatge: Eduardo Serrano
Durada: 2 h 11 min
Intèrprets: Bárbara Colen, Thomas Aquino, Silvero Pereira, Thardelly Lima

Data: 26/01/2021
Horari: 20:00 h
Lloc: L'Atlàntida - Sala 2

Mischa Maisky & OCM

30 de gener de 2020

Un dels intèrprets més cèlebres del violoncel en un concert d’excepció

Torna l’Orquestra Camera Musicae, aquesta vegada amb un convidat d’excepció, Mischa Maisky, un dels grans referents internacionals del violoncel. Serà una vesprada intensa ja que, a més del concert per a violoncel de Dvorák, podrem escoltar dues obres simfòniques tan atractives com Daphnis et Chloé i el Bolero de Ravel, sota la direcció de Tomàs Grau.

DVORÁK:
Concert per a violoncel i orquestra, op. 104

M. RAVEL:
Daphnis et Chloé, Suite núm. 2
Bolero de Ravel

A les 19.30 h xerrada divulgativa a l’entorn del concert a determinar.

Gèneres: Música, Música clàssica
Cicles: Grans Concerts Vic, Temporada estable
Preu: 10 € - 34 €
Durada: 1 h 40 min
Organitzadors: Fundació L'Atlàntida
Mischa Maisky, violoncel
Orquestra Simfònica Camera Musicae
Tomàs Grau, director

Data: 30/01/2021
Horari: 20.00h
Lloc: L'Atlàntida - Sala 1 Ramon Montanyà

Donkeyote

Donkeyote // Chico Pereira, Alemanya - Espanya, 2017

En Manolo porta una vida tranquil·la al sud d’Espanya i té dues grans passions: el seu ase Gorrión i les llargues excursions per la natura. Amb setanta-tres anys, i malgrat els consells del seu metge, està decidit a viure la seva aventura més important: recórrer les 2.200 milles del Camí de les Llàgrimes, als Estats Units. L'artritis crònica d'en Manolo, la por d'en Gorrión a l'aigua o les dificultats per embarcar l'ase són només alguns dels obstacles que haurà de superar. 

Al pot petit hi ha la bona confitura i la segona pel·lícula Chico Pereira ens fa viatjar del més petit, la vida quotidiana del nostre protagonista, fins al més gran, la conquesta de l'oest. En aquesta humana i enlluernadora Road Movie acompanyem a un particular Don Quixot en un viatge ple de xocs constants entre el món antic i el modern, entre la tradició i el progrés, entre la vida rural i la (in)civilització.

Chico Pereira

Nascut a Almadén (Ciudad Real) el 1979. Després de llicenciar-se en ciències ambientals, va traslladar-se a Escòcia on va estudiar cinema. El seu projecte de final de màster va ser el seu primer llargmetratge documental, el premiat El invierno de Pablo (2012). Actualment estudia un doctorat d'Antropologia Social i Etnografia a la Universitat de Santa Cruz (Califòrnia) centrat en pràctiques cinematogràfiques i ràdios comunitàries en zones rurals d'Espanya.

Producció: Sutor Kolonko, SDI Productions, Opa Films
Guió: Gabriel Molera, Chico Pereira, Manuel Pereira
Muntatge: Nick Gibbon
Durada: 1 h 26 min
Intèrprets: Manuel Molera Aparicio, Paca Molera Pereira, Mamen Gómez Heredia

Venda d'entrades al web de l'Atlantida

Data: 02/02/2021
Horari: 20.00 h
Lloc: L'Atlàntida - Sala 2