ART + ESCOLA + FICCIÓ. Exposició virtual

ART + ESCOLA + FICCIÓ
Exposició virtual a partir dels projectes realitzats en el marc de la novena edició d’Art i Escola

35 centres educatius / 35 projectes / 3.226 alumnes
#artiescola

1. Text de l’exposició
2. Vídeo ART + ESCOLA + FICCIÓ
3. Reflexions dels participants 
4. Què és Art i Escola?
5. Activitats vinculades a l’exposició

En motiu de les restriccions de mobilitat pautades arran de la crisi del COVID-19 proposem un projecte adaptat a un espai expositiu no-convencional com és l’espai virtual.

Els centres educatius estan treballant el projecte des del setembre de 2019 i, tot i que alguns no l’han pogut finalitzar o no tenen els materials perquè no poden accedir a les escoles, hem decidit donar visibilitat i reconeixement al treball realitzat durant tants mesos.

[veure desplegable] 

[VISITA L'EXPOSICIÓ VIRTUAL]

#artiescola
www.artiescola.cat

Fotografia: No tot és el que sembla. Guillem de Mont-rodon, Vic

Pells de bosc

PRORROGADA fins el 15 de setembre.

Dolors Puigdemont presenta la seva nova exposició temporal “Pells de bosc”, on reflexiona i experimenta amb la naturalesa i el seu simbolisme.

En paraules d’Assumpta Rosés:

“Els arbres, la seva naturalesa i el seu simbolisme són un fil central de reflexió i experimentació de Dolors Puigdemont. Al llarg dels anys els ha observat, analitzat i desconstruït, n’ha diseccionat les parts físiques i ha seguit amb lupa les transformacions i les metamorfosis que l’afecten. Ha fet sèries de dibuixos sobre les llavors, els brots, les gemes, les floracions, el creixement de les branques, les formes i els processos de transformació de les fulles. Ha fet treballs inacabables desfilant roba i
paper per tornar a les fibres el record de les formes dels troncs. Ha recreat els discs tallats amb les línies concèntriques de creixement i també les seccions longitudinals amb les vetes anguloses. Ha fet i desfet pacient com una moderna Penélope que no espera la tornada d’allò conegut sinó que persegueix una nova revelació.

S’ha ocupat en l’estudi de fulles, troncs i arrels. Ha especulat entorn la seva interacció amb l’aigua, el creixement, les transformacions i la degradació que provoca el pas del temps. Els estudis han derivat en la simbolització de troncs amb pintura i la construcció de columnes amb cilindres de roba i llum. Ha recreat els arbres com a pilars que sorgeixen de terra i es claven a la atmosfera, com a energia que s’eleva i s’ofereix com una escala de Jacob per accedir al cel. I també ho ha llegit com una anunciació que projecta el raig/tronc de llum cap a la terra.

Ha utilitzat el dibuix, la fotografia, el vídeo i la creació plàstica; ha elaborat treballs amb l’objectiu de reflexionar sobre la síntesi geomètrica i ha fet recerca entorn la interpretació simbòlica. Ha explorat les accions fetes directament a la natura i la recol·lecció de troncs, rames i fulles que han entrat a formar part d’obres i instal·lacions. En ocasions ha realitzat accions sobre els arbres, com ara l’embenat de rames o arrels ferides i performances simbòliques com ara el traspàs de materials entre boscos i s’ha implicat personalment amb accions on el seu cos fa de mediador entre la natura i materials orgànics o estructures de la cultura rural.”

Nord & Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350

Del 15 de febrer al 15 de setembre del 2020
Nord & Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350
Nord & Sud
Art medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350
Exposició temporal al Museu Episcopal de Vic
15 febrer 2020 – 15 setembre 2020
 
Entre els segles xii i xiv, una mateixa Església s’estenia per tot Europa occidental. Les creences, la litúrgia i les imatges eren compartides: en termes d’art religiós, no hi havia fronteres definides entre els estats. Un viatger català a Noruega, o un de polonès a Portugal, podien seguir sense gaire dificultat la missa en qualsevol església d’aquests països llunyans.

Per què, doncs, la història de l’art sovint parla de les diferències entre l’art medieval francès, alemany o italià? En bona part, perquè el mobiliari litúrgic d’entre 1100 i 1350, que demostrava molt bé aquesta unitat essencial, gairebé ha desaparegut de les regions centrals europees. Només dues regions l’han conservat en abundància: Noruega i Catalunya.

En aquesta exposició es reuneixen per primer cop testimonis escollits de les arts de l’altar medieval procedents d’aquests dos extrems al nord i al sud del continent.

PREUS:
ENTRADA GENERAL
           Exposició permanent + exposició temporal: 8,00€
           Exposició temporal: 5,00€

ENTRADA REDUÏDA
           Exposició permanent + exposició temporal: 5,00€
           Exposició temporal: 3,00€

HORARIS

De dimarts a divendres de 10 a 19 h (d'abril a setembre) 
De dimarts a divendres de 10 a 13 h i de 15 a 18 h (d’octubre a març)
Dissabtes de 10 a 19 h
Diumenges i festius de 10 a 14 h

El Museu romandrà tancat els dilluns; els dies 1 i 6 de gener; el dilluns de Pasqua i els dies 25 i 26 de desembre.
Venda d’entrades fins a mitja hora abans de tancar.

Podeu veure l'exposició en lína aquí

En el nom de la mare, en el nom de la terra

A cura d’Assumpta Bassas Vila

Isabel Banal | Raquel Friera | Lucía Loren | Olga Olivera Tabeni | Irene Pérez | Carme Sanglas | Eulàlia Valldosera

En el nom de la mare, en el nom de la terra és una exposició que convida a gaudir de set propostes que canten la cultura de la vida, demostrant la capacitat que té la pràctica artística de crear un simbòlic que ens orienta en aquests temps confosos. 

La mostra reuneix obra de set artistes contemporànies de diferents generacions i llocs geogràfics (Isabel Banal, Raquel Friera, Lucía Loren, Olga Olivera Tabeni, Irene Pérez, Carme Sanglas i Eulàlia Valldosera), i vol ser un pròleg del que podria ser una mostra més àmplia dedicada a posar en relleu la saviesa cultivada en les experiències de vida i en les produccions culturals de moltes dones del present i del passat. 

En aquest pròleg aplego pràctiques artístiques en llenguatges diversos (pintura, instal·lació, vídeo, escultura, objectes, publicacions, etc.) que han nascut fruit dels aprenentatges de vida que les artistes han fet en dos àmbits de vida ben concrets. D’una banda, l’aprenentatge resultant d’una relació de confiança amb la naturalesa, concebuda com a mestra d’un ordre de relacions holístiques i nodridora de coneixement corporal i espiritual (Isabel Banal, Lucía Loren, Carme Sanglas, Eulàlia Valldosera). Deslliurar la natura d’una mirada que la cosifica i la destrueix és també alliberar-nos de la mirada que ens destrueix com a dones i obrir camí a recuperar i regenerar una comprensió de la meravellosa força vital que ens vincula amb ella. D’altra banda, l’aprenentatge que les artistes que són mares han descobert en les experiències concretes de la maternitat; una maternitat entesa en la seva dura, diversa i complexa realitat, sense idealitzacions, però des de la radical i clara certesa que “maternar” no és un conjunt de tasques a repartir, sinó una gran possibilitat per tenir cura de la vida, una lliçó magistral que s’adreça universalment a totes i tots.

No es tracta d’una exposició d’ecofeminisme ni d’una exposició “sobre” la maternitat. No ens interessen les etiquetes que classifiquen temàtiques estereotipades, sinó les paraules en llengua materna que desborden els codis del llenguatge falocèntric, és a dir, que ens classifiquen i aïllen des d’un coneixement pretesament objectiu. El feminisme en l’art no és només una pràctica transgressora o reactiva, sinó la possibilitat de reconnectar amb la veu pròpia i cantar amb subtilesa però sense embuts, en una polifonia de veus amb totes aquelles que han parlat o escrit - des de les seves visions, intuïcions i raonaments- del respecte i amor al misteri de la vida en elles i en la natura.

Tot això configura una cultura de la vida que necessita recrear-se i reactivar-se en cada cos i en cada relació humana. Tot i que no és propietat de les dones, la cultura de la vida ha estat custodiada, representada, viscuda i tramesa de maneres diverses per moltes d’elles. En aquest sentit, honorar la memòria d’aquelles que ho han fet, escoltar i dialogar amb una genealogia femenina de la creació ens pot orientar en el treball polític. El pensament i la mirada creadora formen un teixit, fet dia a dia, responsable de que, malgrat la violència patriarcal-capitalista, puguem mantenir una consciència del bé comú i la força necessària per a insistir tossudament en què som aquí per tenir cura de la vida i fer art i polítiques que l’honoren.

Fotografia: Lucía Loren. Madre sal, 01, 2009

Horari:
De dimarts a divendres de 10.00 a 13.00 h i de 17.00 a 19.00 h
Dissabtes de 11.00 a 14.00 h i de 17.00 a 19.00 h
Festius tancat

Dibuixar el temps

Exposició coorganitzada amb l'Escola d'Art de Vic, Escola Superior de Disseny i d'Arts Plàstiques de Catalunya i la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
Amb la col·laboració de l'Editorial Camí de Marges.

Fotografia: Fina Padrós. Espiral II. Guix sobre pedra. 300 x 300 cm aprox. Montesquiu (2001)

Amb la participació d'Alba Puigoriol, Àngels Viladomiu, Anna Rovira, Anouk Mora Madrid, Antònia Vilà, Bruna Hernaiz Mora, Carlos Valilla, Carme Collell, Carmen García, Eloi Puig, Enric Naranjo, Eugènia Agustí, Fina Tuneu, Gina Giménez, Jana Riera, Joan Furriols, Joaquim Cantalozella, Jordi Lafon, Jordi Morell, Jordi Urbón, Lis Teixidó Balmes, Manolo Gómez, Maria Cusachs, Maria Casals, Marià Dinarès, Maria Morral, Marta Negre, Mia Carol Bruguera, Montse Carreño, Montserrat Ras Mallorquí, Montsita Rierola, Naia Lisa Flò, Núria Ayats, Núria Fernández, Oriol Rufí, Òscar Padilla, Paula Yespes, Pep Montoya, Pere Moral, Pilar Farrés Rocadembosch, Quique Giménez, Rafael G. Bianchi, Rita Quadrado, Salamatu Musah, Teresa Blanch, Teresa Pera, Tomàs Lluc, Ton Granero i Toni Garcia.

Dibuixar el temps és una exposició d’homenatge a Fina Padrós (1968-2019), que es presenta a l’Escola d’Art de Vic amb obra de l’artista i, a ACVic Centre d’Arts Contemporànies on, a part d’alguns dels seus treballs, també s’hi pot veure peces artístiques d’amigues, amics, companyes, companys i familiars que han volgut sumar-s’hi amb un treball que els vinculi amb el seu record. L’exposició va acompanyada d’una publicació que permet ampliar el relat de la mostra amb més documentació gràfica de l’obra de Fina Padrós i tres textos: de Marta Negre, Jordi Pou i la mateixa artista.

Com representar amb l’obra mateixa l’acumulació i l’amuntegament dels dies viscuts amb les seves durades, sensacions i visions? Un rere l’altre, un sobre l’altre, un que esborra l’altre, i després el següent, i el de després, i l’ara, el d’abans. I, tot d’una, et descobreixes embadocat mirant com es mouen unes fulles o unes arrugues en els llençols, i t’adones que ha fugit el temps mentre descobreixes un gat que travessa el pati, o veus que tot succeeix alhora, sense poder-hi posar ordre, ni fre. O és que potser no n’hi ha, d’ordre possible.

Fina Padrós

Horari:
De dimarts a divendres de 10.00 a 13.00 h i de 17.00 a 19.00 h
Dissabtes de 11.00 a 14.00 h i de 17.00 a 19.00 h
Festius tancat

RELATS FOTOGRÀFICS 2

Exposició de Jordi Puig Boix i Antoni Pladevall Arumí

La revolució lusitana, iniciada el 25 d'abril de 1974 amb una floració excepcional de clavells als canons dels fusells dels militars sollevats que va deixar bocabadats tots els botànics, no contempla pas el malbaratament del somni de la llibertat i la gent, així, quinze mesos després, segueix mesurant-se l'esperança clamant a favor de la reinstauració completa de la democràcia
que ha d'expulsar el malson de la dictadura infame del cap i del cor dels portuguesos. Escombrat el tirà, doncs, la il·lusió, porfidiosa de mena, desfila de nou pels carrers de Lisboa -la mítica ciutat blanca- amb un caient profètic: un altre dictador hispànic no ha de trigar gaire a fer l'últim badall.

Els homes i les dones, així, que malviuen a les barraques de Linda-a-Pastora i Linda-aVelha avancen amb la passa ferma, la mirada clara, el càntic encès als llavis i la companyia insòlita d'uns soldats joves que s'agafen de les mans i que, com el noi sorprès per un lleu pessigolleig al nas, descobreixen el fotògraf que captura la seva comunió emocionant amb el poble. La parella del costat, en canvi, concentrada a péixer-se, somrient, el gelat que la calor s'afanya a fondre, no s'adona del manlleu visual. Un nen encapçala, potser no endebades, la filera dels soldats encadenats; talment com si anunciés que el futur es precipita imparable cap al seu esclat més lluminós.

Antoni Pladevall Arumí

Cicle de conferències del CIAO Arqueologia en confinament

El dilluns dia 4 de maig comença el cicle de conferències virtuals Arqueologia en confinament a través de vídeo directe al nostre compte d'Instagram @arqueologiaosona a les 19h. Està previst que aquest cicle continuï durant les properes setmanes, amb diferents temàtiques. Concretament, el dia 4 de maig es farà la conferència titulada Metodologia d'un projecte de tesi: les figuretes de Tula (Mèxic) per part de l'arqueòleg vigatà Miquel Creus.

A banda, també un cop per setmana penjarem a les nostres xarxes (a Twitter @CiaoOsona) uns podcasts titulats Com s'escriu la història? on es tractaran temes relacionats amb els oficis d'historiador i arqueòleg.

Concurs de dibuix i pintura del 10è aniversari!

L'Atlàntida i La Farinera CAVV us proposen un Concurs de dibuix i pintura del 10è aniversari! Juga amb l'edifici i comparteix la teva obra a Instagram!

Consulta les bases a  https://bit.ly/3bqBPEc

CÀPSULES ART + PEDAGOGIA

CÀPSULES ART + PEDAGOGIA

Càpsules audiovisuals breus

Aquest moment actual, tant excepcional, ens convida, quasi forçosament, a la reflexió. És un parèntesi a la quotidianitat, un engranatge que aquests dies ens podem mirar des d’una nova perspectiva, segurament més allunyada, i qüestionar-nos-el. Què funciona? Què no? Què ens agradaria canviar? Quin paper tenim cadascú de nosaltres dins el sistema educatiu actual, sigui formal, no formal o informal?
Què aporta l’art a l’escola? Què permet el projecte Art i Escola?

Hem demanat la col·laboració a algunes de les persones que coneixen i impulsen el programa Art i Escola, la majoria d’elles com a membres de l’equip assessor que acompanya al professorat en la realització dels projectes.

Aquesta proposta consistirà en un seguit de càpsules audiovisuals breus que s’aniran publicant periòdicament.

Aquestes càpsules busquen ser un punt de partida per a la reflexió individual i compartida. També pretenen donar continuïtat a l’aposta d’ACVIC per la relació entre l’art contemporani i l’educació. I volen mantenir viu el programa Art i Escola en la seva novena edició, una edició que, evidentment, s’ha vist alterada per la situació en què ens trobem.

Volem agrair l’esforç que han fet totes les persones que hi participen per obrir-nos les portes de casa seva i explicar-nos la seva experiència, relació i posicionament entorn del món de l’art contemporani i l’educació.

Documentació de l'exposició En el nom de la mare, en el nom de la terra

Acvic a penjat tota la documentació de l'exposició "En el nom de la mare, en el nom de la terra". Cada dijous publicaran una nova conversa a la pàgina web i xarxes socials d'ACVIC.

1. Full de sala 
2. Converses amb les artistes 
3. Entrevistes amb la curadora
4. Visita fotogràfica de l'exposició
5. Dossier de premsa 

Isabel Banal | Raquel Friera | Lucía Loren | Olga Olivera Tabeni | Irene Pérez | Carme Sanglas | Eulàlia Valldosera
A cura d’Assumpta Bassas Vila

CONVERSES AMB LES ARTISTES DE L'EXPOSICIÓ [+ info]
Assumpta Bassas, curadora de la mostra expositiva, inicia un seguit de converses amb les diferents artistes. En aquestes breus entrevistes, debatran entorn de les obres que configuren l’exposició i la seva trajectòria com a creadores, però també es filtraran en la conversa temes com la opinió que tenen sobre la situació de l’art contemporani en l’actualitat.

En el nom de la mare, en el nom de la terra convida a gaudir de la capacitat de la pràctica artística per crear un símbol de la cultura de l’experiència de vida. Set obres, en formats molt diversos, que ens ajuden a orientar-nos en aquests temps confosos, nascudes dels aprenentatges que les artistes estan fent en dos àmbits ben concrets:

D’una banda, Isabel Banal, Lucía Loren, Carme Sanglas, Olga Olivera-Tabeni i Eulàlia Valldosera han treballat l’observació, la contemplació i el diàleg amb la naturalesa, concebuda com a mestra d’un ordre de relacions holístiques i nodridora de coneixement corporal i espiritual. D’altra banda, Raquel Friera i Irene Pérez pouen en experiències concretes de la maternitat, entesa en la seva dura, diversa i complexa realitat, sense idealitzacions, però des de la radical i clara certesa que “maternar” no és un conjunt de tasques a repartir, sinó una gran possibilitat per comprendre la vida, en les seva grandesa i en les seves paradoxes. 

Tot i que no és propietat de les dones, la cultura de l’experiència de vida ha estat custodiada, representada, viscuda i tramesa de maneres diverses per moltes d’elles al llarg dels segles. En aquest sentit, les obres fan ressonar la memòria d’aquelles dones que han escoltat, parlat o escrit del respecte i amor al misteri de la vida en elles i en els seus àmbits de vida. Aquestes veus del passat i del present, des de la singularitat i la relació, creen un teixit de pensaments i mirades creadores que ens sosté i són les responsables de que, malgrat la violència patriarcal-capitalista, poguem mantenir la consciència del bé comú i la força necessària per a celebrar que som aquí per tenir cura de la vida i fer art i polítiques que l’honoren. 

Pràctiques artístiques que treballen per inspiració i fan una cultura de l’experiència viva que només és transformadora, personal i socialment, si es recreada i reactivada en cada cos i en cada relació humana.

Fotografia: Lucía Loren. Madre sal, 01, 2009

CONVERSES AMB LES ARTISTES DE L'EXPOSICIÓ

Assumpta Bassas, curadora de la mostra expositiva, inicia un seguit de converses amb les diferents artistes. En aquestes breus entrevistes, debatran entorn de les obres que configuren l’exposició i la seva trajectòria com a creadores, però també es filtraran en la conversa temes com la opinió que tenen sobre la situació de l’art contemporani en l’actualitat.

Cada dijous publicarem una nova conversa a la pàgina web i xarxes socials d'ACVIC.