Exposició "L'amor és pa amb formatge?" de l'artista Jordi Plana Pey

L'AMOR ÉS PA  AMB FORMATGE?
(PLANA  A  LA PLANA)

Anem a voltar per la Rambla,
et compraré un ramet de flors.
Quimi Portet

Plana a la Plana ens porta a donar un vol pel món de la cultura que formigueja lluny dels focus mediàtics, allunyada de l'epicentre cultural de la gran ciutat. Avui dia, l'àmbit de la creació està sobresaturat d'un discurs vacu que enalteix les virtuts dels marges i la perifèria des de les còmodes butaques de la metròpolis. A Plana no li cal reivindicar aquest posicionament teòric perquè simplement l'exerceix a diari des de fa un munt d'anys.

A Plana a la Plana s'erigeix erecte el pal de paller que ens descobreix els rostres liminals que transiten per les voravies del gran magma creatiu que es cou a la ruralia. Però si ho capgires, el paller deixa de gratar el cel i burxa les entranyes, territori endins, s'aferra a la terra i es transforma en vulva creadora i és que l'obra de Plana s'ha de mirar del dret i del revés.
Plana exerceix amb la tenacitat dels vells documentalistes de la Gran Depressió americana dels anys vint del segle passat, però sap sumar en cada imatge tota la càrrega emocional que hi impregnava Avedon uns anys més tard. Sens dubte, Plana és el nostre Avedon. Però no només, retrata també tot allò que és únic i sabem que es perd irremeiablement perquè no capta estereotips socials sinó persones singulars, d'aquelles que quan passeges per les nostres rambles provincianes et gires de reüll per fitar-les de nou d'amagatotis. Plana,per tant, també és el fotògraf d'allò que ens fa únics, una Cristina García Rodero berguedana.

Tanmateix, i tornant als més clàssics, tot el mencionat fins aquí seria paper mullat si les imatges que surten del seu cap i de la nostra realitat, no estesin sota la pàtina d'una excel·lència que cada cop és més inèdita en el camp visual. Aquí Plana palpa els grans de mitjans del segle vint, com Català Roca o Colom, tot i que en un color sensualment apagat que el caracteritza des de fa anys i és en aquest domini de la llum que ens suggereix les ombres d'aquest món.
Acosteu-vos a la rasa més propera, escapceu un brot de romaní i plegueu-lo amb elegància ben visible a la vostra solapa o la pitrera de l'escot i entreu endiumenjats a l'univers que ens plana.

Gerard Vilardaga Cunill

Horari:

           Matí: de dimarts a dissabte de 11 a 13 h.
          Tarda: de dimarts a diumenge de 18 a 20 h.
 

Exposició MEMÒRIA ROJA

L'exposició forma part de la programació de Memòria Democràtica 2023, entorn de l'efemèride del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. 

"Memòria Roja" busca recuperar la memòria dels vençuts -els rojos-, històricament silenciada des de les esferes de poder. Basant-se en testimonis i investigació històrica, l'artista denúncia la violència exercida contra la població per exterminar allò que la dictadura anomena "gen roig". Fugint dels grans relats històrics oficials, s'emmarca en la microhistòria per reivindicar la memòria individual i familiar. 

L'exposició proposa parlar i recuperar un tema controvertit, especialment amb l'augment de l'extrema dreta, en el qual sembla urgent recuperar vincles amb un passat que s'ha silenciat des de la Transició. 

Licorice Pizza

Vall de San Fernando, 1973. Aquesta és la història d’Alana Kane (Alana Haim) i Gary Valentine (Cooper Hoffman), de com es coneixen, passen el temps junts i acaben enamorant-se.

Amb més d’una desena de premis a l’esquena i vàries nominacions, el director Paul Thomas Anderson ens porta aquesta peculiar història d’amor prematur adolescent, d’una humanitat brutal, amb unes interpretacions supèrbies i, sens dubte, una de les millors pel·lícules de l’any i també de la seva trajectòria com a realitzador. El retrat d’una amistat intensa, que s’endinsa en les dificultats del pas a l’adolescència i d’una història d’amor i rebel·lia explicats d’una forma quasi màgica.

Vall de San Fernando, 1973. Aquesta és la història d’Alana Kane (Alana Haim) i Gary Valentine (Cooper Hoffman), de com es coneixen, passen el temps junts i acaben enamorant-se.

Amb més d’una desena de premis a l’esquena i vàries nominacions, el director Paul Thomas Anderson ens porta aquesta peculiar història d’amor prematur adolescent, d’una humanitat brutal, amb unes interpretacions supèrbies i, sens dubte, una de les millors pel·lícules de l’any i també de la seva trajectòria com a realitzador. El retrat d’una amistat intensa, que s’endinsa en les dificultats del pas a l’adolescència i d’una història d’amor i rebel·lia explicats d’una forma quasi màgica.

Data: 31/01/2023
Horari: 20:00 h
Lloc: ETC vic

Anem el teatre, L'arc de Sant Martí i la Lluna

Data: 31/01/2023
Horari: 9:30h i a les 11:00h
Lloc: Sala 2 Joaquim Maideu.

Visita comentada a l'exposició "Memòria Roja"

Visita comentada a l'exposició a càrrec de l'artista Àurea Estallé Alsina.

"Memòria Roja" busca recuperar la memòria dels vençuts -els rojos-, històricament silenciada des de les esferes de poder. Basant-se en testimonis i investigació històrica, l'artista denúncia la violència exercida contra la població per exterminar allò que la dictadura anomena "gen roig". Fugint dels grans relats històrics oficials, s'emmarca en la microhistòria per reivindicar la memòria individual i familiar. 

L'exposició proposa parlar i recuperar un tema controvertit, especialment amb l'augment de l'extrema dreta, en el qual sembla urgent recuperar vincles amb un passat que s'ha silenciat des de la Transició. 

L'exposició forma part de la programació de Memòria Democràtica 2023, entorn de l'efemèride del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. 

Data: 02/02/2023
Horari: 19.00 h
Lloc: Centre Cívic Joan Triadú. Sala Romeu

Anem al teatre, Desconcerto

Data: 02/02/2023
Horari: 11:00h
Lloc: Sala 1 Ramon Montanyà.

Marc Oliu i Patricia Arauzo, violí i piano

Sonates de Beethoven

Aquest programa, pensat per a l’any 2020 en ocasió del 250è aniversari del naixement del compositor i posposat degut a la pandèmia, pretén oferir un extracte representatiu de la integral de les sonates per a violí i piano i mostrar la perspectiva evolutiva en les seves obres per a aquesta formació. 
Beethoven escriu les deu sonates per a violí i piano en un període d’uns quinze anys, del 1797 al 1810/12, en els quals es pot veure perfectament l’evolució estilística i compositiva de l’autor. 
Amb la primera sonata del cicle, l’Op. 12 núm. 1, veurem un Beethoven d’herència plenament clàssica, d’escriptura transparent i proporcionada. 
L’Op. 30 núm. 2 reflecteix clarament el moment vital viscut pel compositor, descrit per ell mateix en una carta el novembre de 1801: el conflicte entre la consciència de vellesa degut a la sordesa i la sensació de plena joventut en allò creatiu. Ens trobem molt poc abans de la creació de la tercera simfonia, Eroica (1803), obra que representa un punt d’inflexió en la història de la música, considerada l’exemple més clar del canvi al romanticisme. 
En aquesta sonata en Do menor podem trobar encara una tècnica compositiva molt clàssica però que ja mostra unes inquietuds per plasmar els sentiments d’una manera molt present, cosa que s’evidenciarà en la tercera simfonia i en la sonata Op. 49, plenament contemporànies.
En aquesta última, tot i basar-se encara en una forma de sonata clàssica, l’expressivitat buscada ja és plenament romàntica. Dedicada al gran violinista del moment, Rudolph Kreutzer, sembla ser que aquest s’hauria negat sempre a interpretar-la en públic perquè la considerava “inintel·ligible”.  

Marc Oliu, violí
Patricia Arauzo, piano 

Data: 03/02/2023
Horari: 20.00 h
Lloc: L'Atlàntida

Potser no hi ha final, Circ Pistolet

Un espectacle d’acrobàcies d’alt voltatge, amb música en directe i molta picardia

Un escenari desordenat... Els acròbates arriben tard... I el músic, on és?
Aquest és el tret de sortida d’aquest nou espectacle, un portador que mana i ho vol controlar tot i que ningú li fa cas; un àgil verticalista desmanegat, juganer i amb molt de ritme; un acròbata novell i despistat i amb poca auto-estima i un músic amb deliris de grandesa i records d’un passat millor... Què en pot sortir, d’aquest còctel tan divers i explosiu? S’arribaran a posar d’acord per fer l’espectacle? Seran capaços d’encadenar més d’una figura sense equivocar-se? Tindrà final tanta ximpleria?
Un gran viatge delirant que ens fa viatjar des de Kentucky fins a Montserrat i cap a Missouri altre cop, de l’oest americà fins a Andalusia i de Terrassa a Rubí via Londres! 
Un espectacle a ritme de rock, amb acrobàcies sobre la taula, verticals, minibàscula i equilibris de mans a mans en duo i trio!

Acròbates en pista: Tomàs Cardús, Marc Hidalgo i Enric Petit
Música en directe: Sergi Estella
Idea original: Circ Pistolet
Ull extern: Ramiro Vergaz
Ull còmplice: Cie XY, Josep Maria Carulla
Construcció de taula i bàscula: Boris Ordeix
Creació de llums: Xavi Valls 

Amb el suport de:
Associació de Circ Tub d’Assaig 7’70
L’Estruch fàbrica de creació 
FIET Mallorca
Terrassa Arts Escèniques
OSIC
Institut Ramon Llull

Data: 04/02/2023
Horari: 18.00 h
Lloc: L'Atlàntida

Una teràpia integral

Tres persones s’apunten a un curs per fer pa que els canviarà la vida 

En Toni Roca fa més de deu anys que imparteix un curs intensiu de quatre setmanes per aprendre a fer pa. Hi ha poques places i bufetades per apuntar-s’hi. Els alumnes que s’hi inscriuen volen aprendre a fer pa, però el mètode parteix d’una simple i estranya premissa: “Per fer un bon pa, no cal tenir la millor farina o el llevat més fresc, per fer un bon pa, cal estar bé amb un mateix.” Així de simple. 

Autoria: Cristina Clemente i Marc Angelet
Direcció: Cristina Clemente i Marc Angelet
Repartiment: Abel Folk, Àngels Gonyalons, Roger Coma i Laura Porta
Amb la col·laboració de Jordi Martínez 

Data: 05/02/2023
Horari: 18.00 h
Lloc: L'Atlàntida

La serpillère de Monsieur Mutt

Un pal de fregar ens convida a seguir el rastre de la història de l’art i el plaer de la dansa

En aquesta creació, una serpillère (pal de fregar) és l’objecte que dona pas a un imaginari que ens apropa a les diverses formes de l’art, de la imaginació i del joc. Els infants són còmplices i espectadors actius en aquesta història en què els objectes ens conviden a seguir el rastre de la història de l’art, de la delicadesa del gest i del plaer de la dansa. Marc Lacourt es va inspirar en l’orinador de Marcel Duchamp o el piano de Joseph Beuys, entre d’altres, per fer palès que l’art es pot trobar a tot arreu. 

MA Compagnie neix el 2018 a Bordeus per tal de donar suport a la creació de projectes coreogràfics, especialment per a nenes i nens i famílies, així com per potenciar la dansa. El seu fundador, Marc Lacourt, s’ha format com a ballarí amb coreògrafs com Toméo Vergès, Pierre-Johan Suc i Magali Pobel. Des de 2012, col·labora i balla amb Ambra Senatore, amb qui crea John i Un terzo notamment. Paral·lelament a la seva experiència com a ballarí, intervé en nombrosos tallers amb infants i adolescents, en col·legis i en escoles d’art. 

Recomanat de 4 a 6 anys.
Gèneres: Dansa

Posada en escena, coreografia, interpretació: Marc Lacourt
Tècnica de so, llum i maquinària: Pauline Valentin
Una producció de MA Compagnie. 

Data: 05/02/2023
Horari: 12.00 h
Lloc: L'Atlàntida